En la indústria metal·lúrgica i de fosa, els metalls no fèrrics són metalls o aliatges que no contenen ferro (ferrita) en quantitats apreciables. En comparació amb els metalls ferrosos, els metalls no fèrrics tenen molts avantatges de baix pes (palumini), una conductivitat més alta (pcoure), propietats no magnètiques o resistència a la corrosió (pzinc). Els metalls no fèrrics més utilitzats per a la fosa inclouen l'alumini, coure, níquel, crom, molibdè, manganès, magnesi i zinc, i aliatges com el llautó. Els metalls no fèrrics solen ser refinats mitjançant electròlisi. Molts dels metalls no fèrrics s'afegeixen al ferro abans de l'abocament per obtenir l'aliatge d'acer o ferro colat especial que tingui algunes prestacions desitjables, com ara resistència al desgast, resistència a la corrosió, resistència a la calor, etc.
